Frederic Marès i Deulovol

Àrea d'identificació

Tipus d'entitat

Persona

Forma autoritzada del nom

Frederic Marès i Deulovol

Forma(es) paral·lela(es) del nom

Forma(es) normalitzada del nom, d'acord a altres regles

Altra(es) forma(es) del nom

  • Marès, Frederic, 1893-1991

Identificadors per a organismes

Àrea de descripció

Dates d'existència

1893-1991

Història

Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) arriba amb la seva família a Barcelona el 1903. El seu pare, Pere Marès i Oriol, funcionari de la duana que va dedicar-se a llibreter de vell, fou l’iniciador de la seva vocació col•leccionista. Frederic Marès va assistir a les classes de l'Escola de Belles Arts, a Llotja, on es formà com a escultor i de la qual, més tard, fou professor fins al 1964.
Començà a treballar al taller de l'escultor modernista Eusebi Arnau. D'aquest període és el seu primer monument a la ciutat de Barcelona, a la plaça del Clot, dedicat al canonge Rodó (1919).
En aquesta etapa, la seva obra se centra tant en la producció de retrats i escultures funeràries, com en l'execució d'una sèrie de nus femenins, peces que permeten adscriure la seva obra dins de les línies més característiques del noucentisme.
Tanmateix, la fama de Marès com a escultor està lligada a la seva dedicació a l'escultura monumental, com ara les escultures Barcelona i Emporion, que ornamenten la plaça de Catalunya; el monument commemoratiu consagrat a l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, a la Gran Via, o el monument a Francesc Layret, a la plaça de Goya, tots ells a Barcelona.
Després de la Guerra Civil (1936-1939), l'àmplia i nombrosa producció de postguerra de Marès se centrà en tres àmbits: la restauració de monuments, àmbit en el qual sobresurt la recreació de les tombes reials de l'església del monestir de Poblet, iniciada el 1944; les obres commemoratives oficials, com ara les estàtues jacents de Jaume I i Jaume II a la catedral de Mallorca, i l'escultura religiosa, en què destaca la decoració i l'estatuària de l'església de Sant Esteve de Parets del Vallès.
Marès, però, a més de ser escultor, sentí des de ben jove la passió pel col•leccionisme. A París, ja el 1911 descobrí el món dels antiquaris i de les subhastes, i adquirí les primeres col•leccions. Progressivament va anar enriquint-les i recollint-les al seu taller d'escultura i a casa seva, fins que el 1944 l'Associació dels Amics dels Museus de Catalunya organitzà una exposició amb una selecció de la seva col•lecció a l'Arxiu Històric de la Ciutat, i ell féu pública la voluntat de donar-la a la ciutat. Pocs dies després l’Ajuntament de Barcelona feu pública l’acceptació de la donació.
El 1946, va quedar oberta la que podem considerar com la primera sala del Museu Frederic Marès, instal•lada al primer pis d'un edifici del carrer dels Comtes. La inauguració oficial del Museu, que ja comptava amb quatre sales, es va produir el 1948. El creixement progressiu del Museu, tant de l’edifici com de les col•leccions, va anar prenent cada vegada més volada, fins al punt que la col•lecció passà a ocupar el primer terme de la seva activitat.
Marès exercí una notable labor docent, ja que arribà a compaginar la direcció de l'Escola Superior de Belles Arts i de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, i fins i tot la presidència de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Llocs

Estatus jurídic

Funcions, ocupacions i activitats

Mandats/Fonts d'autoritat

Estructura/genealogia interna

Context general

Àrea de relacions

Access points area

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Occupations

Àrea de control

Authority record identifier

A001

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Fi

Nivell de detall

Parcial

Dates de creació, revisió i eliminació

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

  • llatí

Fonts

Notes de manteniment

  • Clipboard

  • Exporta

  • EAC

Matèries relacionades

Llocs relacionats