Conrad Roure i Bofill (Barcelona, 1841-1928). Autor dramàtic i periodista. Llicenciat en dret, participà en l’ambient bohemi i iconoclasta de la Barcelona de la seva joventut. Fou amic i company de Frederic Soler (Pitarra) i Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals col·laborà en diverses obres teatrals. Afecte a l’ideari de Valentí Almirall, fou col·laborador assidu del <i>Diari Català</i>, on publicà una traducció de <i>La Ilíada</i> (a partir d’una versió francesa). Féu popular el pseudònim de <i>Pau Bunyegas</i> a nombroses publicacions periòdiques com <i>Lo Noy de la Mare</i>, de la qual fou director i únic redactor, <i>Un Tros de Paper</i>, <i>Lo Gay Saber</i>, <i>La Renaixensa</i>, <i>La Ilustració Catalana</i>, <i>La Campana de Gràcia</i>, <i>L’Avenç</i>, <i>L’Esquella de la Torratxa</i>, etc. Donà al teatre unes peces costumistes i ingènues, com <i>Una noia és per un rei</i> (1865), <i>La comèdia de Falset</i> (1869), <i>Un pom de violes</i> (1870), etc. , i alguns drames, on cultivà un Romanticisme depassat, com <i>Clarís</i> (1879) i <i>Passions funestes</i> (1898), en col·laboració amb Modest Urgell, entre d’altres. Els seus articles de memòries publicats a <i>El Diluvio</i> foren aplegats en tres volums <i>Recuerdos de mi larga vida</i> (1925), i constitueixen una curiosa crònica de la Barcelona de mitjan s. XIX .