S'estan mostrant 1226 resultats

Registre d'autoritat

Concepció Vélez Serra

  • A002
  • Persona
  • 1915-1997

Concepció Vélez Serra (Barcelona, 1915-1997). Filla de l’escultor i fotògraf Ermenter Vélez Valls, es dedicà professionalment a l’escultura. Després de la Guerra civil (1936-1939) estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i participà en algunes exposicions organitzades per aquesta institució. Casada amb el també escultor Antoni Ramon González López, la seva obra és poc coneguda i limitada, bàsicament en col•leccions privades.

Antoni Ramon González López

  • A003
  • Persona
  • 1909-1980

Antoni Ramon González López (La Unión, 1909 – Barcelona, 1980). Escultor. Nascut a la província de Múrcia es trasllada als nou anys a Barcelona, on cursarà estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis i musicals a l’Escola Municipal de Música. Abans d’orientar-se definitivament per l’escultura, freqüentà l’estudi del pintor Miquel Soldevila i Valls (1886-1956). Treballà amb el fonedor i especialista en reproduccions artístiques Gabriel Becchini i posteriorment amb l’escultor Josep Llimona (1864-1934) del qual n’esdevingué deixeble. Participà en l’activitat artística barcelonina formant part de diferents associacions. Té obra pública als carrers de Barcelona i al MNAC. Casat amb la també escultora Concepció Vélez Serra, i per tant gendre de l’escultor Ermenter Vélez.

Conrad Roure Bofill

  • A006
  • Persona
  • 1841-1928

Conrad Roure i Bofill (Barcelona, 1841-1928). Autor dramàtic i periodista. Llicenciat en dret, participà en l’ambient bohemi i iconoclasta de la Barcelona de la seva joventut. Fou amic i company de Frederic Soler (Pitarra) i Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals col·laborà en diverses obres teatrals. Afecte a l’ideari de Valentí Almirall, fou col·laborador assidu del <i>Diari Català</i>, on publicà una traducció de <i>La Ilíada</i> (a partir d’una versió francesa). Féu popular el pseudònim de <i>Pau Bunyegas</i> a nombroses publicacions periòdiques com <i>Lo Noy de la Mare</i>, de la qual fou director i únic redactor, <i>Un Tros de Paper</i>, <i>Lo Gay Saber</i>, <i>La Renaixensa</i>, <i>La Ilustració Catalana</i>, <i>La Campana de Gràcia</i>, <i>L’Avenç</i>, <i>L’Esquella de la Torratxa</i>, etc. Donà al teatre unes peces costumistes i ingènues, com <i>Una noia és per un rei</i> (1865), <i>La comèdia de Falset</i> (1869), <i>Un pom de violes</i> (1870), etc. , i alguns drames, on cultivà un Romanticisme depassat, com <i>Clarís</i> (1879) i <i>Passions funestes</i> (1898), en col·laboració amb Modest Urgell, entre d’altres. Els seus articles de memòries publicats a <i>El Diluvio</i> foren aplegats en tres volums <i>Recuerdos de mi larga vida</i> (1925), i constitueixen una curiosa crònica de la Barcelona de mitjan s. XIX .

Eveli Bulbena Estrany

  • A008
  • Persona
  • 1888-1960

Eveli Bulbena i Estrany (Barcelona, 1888-1960) fou un escriptor i dibuixant, fill de Ricard Bulbena i Tusell i Maria Lluïsa Estrany, i nebot d’Antoni Bulbena (1854-1946).
Sense descendència, de mentalitat conservadora i profundament religiós, fou membre actiu i president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. En les seves obres treballà la temàtica pessebrista i també va publicar llibres de poemes. És autor, entre altres títols, de l'obra biogràfica <i>Ramón Amadeu, maestro imaginero catalán de los siglos XVIII-XIX. Barcelona 1927</i>.
El fons fotogràfic d'Eveli Bulbena va ingressar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, avui a l’Arxiu Fotogràfic, que conté una sèrie de fotografies de figures de pessebre de Ramon Amadeu.
D’altra banda, s’interessà també pel tema de la Santíssima Trinitat i la Dansa de la Mort.

<i><small>NOTA: Tant l’Enciclopèdia Catalana com la Viquipèdia atribueixen erròniament la paternitat a Antoni Bulbena Tusell (http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/49688/rec/6 i http://ca.wikipedia.org/wiki/Eveli_Bulbena_i_Estrany), la medalla MFM 3826 contradiu aquesta dada.</small></i>

Dolors Farró Fonalleras

  • A009
  • Persona
  • 1948-1998

Dolors Farró i Fonalleras (Girona, 1948 - Barcelona, 1998). Museòloga i historiadora de l’art. S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya, actualment MNAC, i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació. Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. L’any 1985 entrà al Museu Frederic Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons i a la renovació de la seva presentació.

Resultats 1 a 10 de 1226