S'estan mostrant 7 resultats

Registre d'autoritat
Persona

Antoni Ramon González López

  • A003
  • Persona
  • 1909-1980

Antoni Ramon González López (La Unión, 1909 – Barcelona, 1980). Escultor. Nascut a la província de Múrcia es trasllada als nou anys a Barcelona, on cursarà estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis i musicals a l’Escola Municipal de Música. Abans d’orientar-se definitivament per l’escultura, freqüentà l’estudi del pintor Miquel Soldevila i Valls (1886-1956). Treballà amb el fonedor i especialista en reproduccions artístiques Gabriel Becchini i posteriorment amb l’escultor Josep Llimona (1864-1934) del qual n’esdevingué deixeble. Participà en l’activitat artística barcelonina formant part de diferents associacions. Té obra pública als carrers de Barcelona i al MNAC. Casat amb la també escultora Concepció Vélez Serra, i per tant gendre de l’escultor Ermenter Vélez.

Concepció Vélez Serra

  • A002
  • Persona
  • 1915-1997

Concepció Vélez Serra (Barcelona, 1915-1997). Filla de l’escultor i fotògraf Ermenter Vélez Valls, es dedicà professionalment a l’escultura. Després de la Guerra civil (1936-1939) estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i participà en algunes exposicions organitzades per aquesta institució. Casada amb el també escultor Antoni Ramon González López, la seva obra és poc coneguda i limitada, bàsicament en col•leccions privades.

Conrad Roure Bofill

  • A006
  • Persona
  • 1841-1928

Conrad Roure i Bofill (Barcelona, 1841-1928). Autor dramàtic i periodista. Llicenciat en dret, participà en l’ambient bohemi i iconoclasta de la Barcelona de la seva joventut. Fou amic i company de Frederic Soler (Pitarra) i Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals col·laborà en diverses obres teatrals. Afecte a l’ideari de Valentí Almirall, fou col·laborador assidu del <i>Diari Català</i>, on publicà una traducció de <i>La Ilíada</i> (a partir d’una versió francesa). Féu popular el pseudònim de <i>Pau Bunyegas</i> a nombroses publicacions periòdiques com <i>Lo Noy de la Mare</i>, de la qual fou director i únic redactor, <i>Un Tros de Paper</i>, <i>Lo Gay Saber</i>, <i>La Renaixensa</i>, <i>La Ilustració Catalana</i>, <i>La Campana de Gràcia</i>, <i>L’Avenç</i>, <i>L’Esquella de la Torratxa</i>, etc. Donà al teatre unes peces costumistes i ingènues, com <i>Una noia és per un rei</i> (1865), <i>La comèdia de Falset</i> (1869), <i>Un pom de violes</i> (1870), etc. , i alguns drames, on cultivà un Romanticisme depassat, com <i>Clarís</i> (1879) i <i>Passions funestes</i> (1898), en col·laboració amb Modest Urgell, entre d’altres. Els seus articles de memòries publicats a <i>El Diluvio</i> foren aplegats en tres volums <i>Recuerdos de mi larga vida</i> (1925), i constitueixen una curiosa crònica de la Barcelona de mitjan s. XIX .

Dolors Farró Fonalleras

  • A009
  • Persona
  • 1948-1998

Dolors Farró i Fonalleras (Girona, 1948 - Barcelona, 1998). Museòloga i historiadora de l’art. S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya, actualment MNAC, i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació. Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. L’any 1985 entrà al Museu Frederic Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons i a la renovació de la seva presentació.

Eveli Bulbena Estrany

  • A008
  • Persona
  • 1888-1960

Eveli Bulbena i Estrany (Barcelona, 1888-1960) fou un escriptor i dibuixant, fill de Ricard Bulbena i Tusell i Maria Lluïsa Estrany, i nebot d’Antoni Bulbena (1854-1946).
Sense descendència, de mentalitat conservadora i profundament religiós, fou membre actiu i president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. En les seves obres treballà la temàtica pessebrista i també va publicar llibres de poemes. És autor, entre altres títols, de l'obra biogràfica <i>Ramón Amadeu, maestro imaginero catalán de los siglos XVIII-XIX. Barcelona 1927</i>.
El fons fotogràfic d'Eveli Bulbena va ingressar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, avui a l’Arxiu Fotogràfic, que conté una sèrie de fotografies de figures de pessebre de Ramon Amadeu.
D’altra banda, s’interessà també pel tema de la Santíssima Trinitat i la Dansa de la Mort.

<i><small>NOTA: Tant l’Enciclopèdia Catalana com la Viquipèdia atribueixen erròniament la paternitat a Antoni Bulbena Tusell (http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/49688/rec/6 i http://ca.wikipedia.org/wiki/Eveli_Bulbena_i_Estrany), la medalla MFM 3826 contradiu aquesta dada.</small></i>

Frederic Marès i Deulovol

  • A001
  • Persona
  • 1893-1991

Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) arriba amb la seva família a Barcelona el 1903. El seu pare, Pere Marès i Oriol, funcionari de la duana que va dedicar-se a llibreter de vell, fou l’iniciador de la seva vocació col•leccionista. Frederic Marès va assistir a les classes de l'Escola de Belles Arts, a Llotja, on es formà com a escultor i de la qual, més tard, fou professor fins al 1964.
Començà a treballar al taller de l'escultor modernista Eusebi Arnau. D'aquest període és el seu primer monument a la ciutat de Barcelona, a la plaça del Clot, dedicat al canonge Rodó (1919).
En aquesta etapa, la seva obra se centra tant en la producció de retrats i escultures funeràries, com en l'execució d'una sèrie de nus femenins, peces que permeten adscriure la seva obra dins de les línies més característiques del noucentisme.
Tanmateix, la fama de Marès com a escultor està lligada a la seva dedicació a l'escultura monumental, com ara les escultures Barcelona i Emporion, que ornamenten la plaça de Catalunya; el monument commemoratiu consagrat a l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, a la Gran Via, o el monument a Francesc Layret, a la plaça de Goya, tots ells a Barcelona.
Després de la Guerra Civil (1936-1939), l'àmplia i nombrosa producció de postguerra de Marès se centrà en tres àmbits: la restauració de monuments, àmbit en el qual sobresurt la recreació de les tombes reials de l'església del monestir de Poblet, iniciada el 1944; les obres commemoratives oficials, com ara les estàtues jacents de Jaume I i Jaume II a la catedral de Mallorca, i l'escultura religiosa, en què destaca la decoració i l'estatuària de l'església de Sant Esteve de Parets del Vallès.
Marès, però, a més de ser escultor, sentí des de ben jove la passió pel col•leccionisme. A París, ja el 1911 descobrí el món dels antiquaris i de les subhastes, i adquirí les primeres col•leccions. Progressivament va anar enriquint-les i recollint-les al seu taller d'escultura i a casa seva, fins que el 1944 l'Associació dels Amics dels Museus de Catalunya organitzà una exposició amb una selecció de la seva col•lecció a l'Arxiu Històric de la Ciutat, i ell féu pública la voluntat de donar-la a la ciutat. Pocs dies després l’Ajuntament de Barcelona feu pública l’acceptació de la donació.
El 1946, va quedar oberta la que podem considerar com la primera sala del Museu Frederic Marès, instal•lada al primer pis d'un edifici del carrer dels Comtes. La inauguració oficial del Museu, que ja comptava amb quatre sales, es va produir el 1948. El creixement progressiu del Museu, tant de l’edifici com de les col•leccions, va anar prenent cada vegada més volada, fins al punt que la col•lecció passà a ocupar el primer terme de la seva activitat.
Marès exercí una notable labor docent, ja que arribà a compaginar la direcció de l'Escola Superior de Belles Arts i de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, i fins i tot la presidència de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.